El Call dels Jueus

Els primers hebreus arribaren a Catalunya a través de les rutes comercials fenícies uns segles abans de Jesucrist. Més tard, Tàrraco fou la gran capital de l’occident de l’imperi feta a imatge de Roma. De fet, la inscripció més antiga que confirma l’existència de jueus a la península Ibèrica va ser trobada a Tarragona. Es tracta d’una pileta trilingüe del segle IV dC escrita en llatí, grec i hebreu, on es pot llegir: “Pau sobre Israel i sobre nosaltres i els nostres fills” que es conserva al Museo Sefardí de Toledo.

El barri jueu és un entramat de carrerons estrets per on es distribuïen els diferents gremis artesans. En aquesta zona, dins de les muralles romanes, ben a prop del Castell del Rei, el call estava format pels carrers de la Portella (hi havia una de les portes d’accés), d’en Granada i Talavera, les places dels Àngels i de‘n Rovellat. Comptava amb una sinagoga, escoles, banys, carnisseria, etc. En el decurs del període de convivència entre hebreus i musulmans, durant els segles X i XI, Tarragona fou anomenada Ciutat dels Jueus.

L’any 1391 és un any fatídic per a la història dels jueus. El call de Tarragona va patir un gran desordre econòmic i una davallada demogràfica a causa dels avalots que s’escamparen arreu de la costa mediterrània. Al cap de dos anys, es va restablir la comunitat hebrea, algunes famílies van rebre certes exempcions i franquícies i foren autoritzades a recaptar diners per reconstruir la seva sinagoga. Finalment, els jueus que no es van convertir al cristianisme foren expulsats pels Reis Catòlics l’any 1492.

call-dels-jueus