El Claustre

El claustre de la catedral de Tarragona, excepcionalment emplaçat a l’angle nord-est del temple, entre el transsepte i els absis, sembla, per l’estil, del tombant del segle xii i xiii. Així ho confirma la presència d’elements heràldics dels arquebisbes Ramon de Castellterçol (1194-1198) i Ramon de Rocabertí (1199-1215), que va deixar mil sous del seu testament destinats a aquesta obra.

El claustre té un esquema gairebé quadrangular, de 47 per 46 metres. En cada galeria comptem sis trams coberts amb voltes de creueria, centrades per senzilles però interessants claus de volta. Cada finestral està compost per un arc apuntat, un timpà que conté dos ulls de bou –ornats amb motius geomètrics– i tres arcs de mig punt més, que descansen sobre columnes bessones de marbre adossades.

La decoració escultòrica del claustre s’escampa pels capitells, les mènsules, les claus de volta i els permòdols, que presenten un dels aspectes més emblemàtics de tot el conjunt catedralici de Tarragona: els arquets heptalobulats, de clara filiació islàmica. El conjunt constitueix un dels grups més destacats de la plàstica catalana del segles XII-XIII per la riquesa del seu contingut, i ocupa un lloc prioritari dins la sèrie de claustres conservats a Catalunya, tant per la varietat de repertoris que el caracteritza com per l’elevada quantitat de capitells, cimacis i altres suports en què es desenvolupa. Hi ocupen un paper molt destacat els elements figurats a través de temes historiats o d’escenes on intervenen éssers humans, animals i monstres. Així mateix, no podem obviar el repertori fitomòrfic, que constitueix un bloc determinant i especialment representatiu de les influències que manifesta l’obra esculpida del claustre.

angle-claustre_web