El mensari

 

Al llarg de la història s’han utilitzat diversos sistemes per mesurar el pas del temps. Al nostre territori, fou usat el còmput dels cònsols romans gairebé fins a l’any 500 dC. del segle VI al segle VIII, s’emprà el referent dels reis visigots, i a partir de la conquesta franca, del segle VIII al XII, es comptaren els anys de regnat dels reis francs. Després del 1180 s’introdueix el sistema de l’era cristiana, o de l’Encarnació, únic als Països Catalans, que començava l’any el 25 de març següent. Tanmateix, en el 1350 al Principat de Catalunya i en el 1358 al Regne de València, el rei Pere el Cerimoniós decretà l’ús general del còmput de la Nativitat, és a dir, s’iniciava l’any el 25 de desembre anterior. Això durà fins al segle XVI en què el canvi d’any s’establí el primer dia de gener.

La necessitat humana de mesurar el temps va portar a racionalitzar la natura establint unitats u cicles per controlar la producció dels conreus i lligar el calendari, el clima i l’agricultura.

Els artistes medievals van prendre dels romans el sistema de representar els dotze mesos de l’any amb imatges basades en les diferents osupacions agràries, donant-los però, un sentit moralitzant. El protagonisme del camp no és el casual en un món en el qual els nobles, clergues, camperols i artesans depenien directament de la terra. Aquests calendaris s’esculpien o es pintaven en llocs ben visibles dels edificis religiosos i encara avui ens ofereixen una preciosa visió de la vida camperola de moltes regions europees. Aquest és el cas dels àbacs del claustre de la Catedral de Tarragona, els quals de manera molt popular ens mostren escenes de la quotidianitat d’una ciutat del segle XII.

Gener

En representació del gener s’empra una figura bifront, com al·legoria de l’inici i de final d’any, Janus, un home amb dues cares oposades. El rostre barbat mira al passat i l’altre, més jovenívol, al futur. Aquest personatge, assegut i acompanyat de dos criats, un amb una escudella i l’altre llescant el pa, és a punt d’iniciar un banquet.

Sin títuloFebrer

A l’hivern s’imposa una pausa obligada per la manca de tasques agrícoles que el pagès aprofita per reparar les eines, cuidar el bestiar… Febrer, el mes fred, és escenificat amb dos personatges escalfant-se a la vora del foc. Un d’ells s’ha tret les sabates i apropa els peus i les mans a les flames mentre l’altre remou els tions.

Sin títuloMarç

L’activitat que caracteritza el març, en els mensaris mediterranis és la poda de la vinya. Un pagès, cobert amb un mantell, poda el cep amb una falç romana; mentre un altre, seguint la tradició el cava, per tal d’alçar i descalçar l’arbust a fi de millorar-ne el creixement i fer-ne els empelts necessària.

Sin título

Abril

El mes d’abril es representa molt sovint com el rei de la primavera o amb al·legories amoroses i florals. L’escena de la catedral de tarragona mostra el senyor feudal assegut en un tron sostenint una flor de lis com atribut reial.Davant seu un vasall, en actitud de submissió, li ofereix una copa com a tribut.

Sin título

Maig

Amb el bon temps, el cavaller surt a caçar dalt de la seva muntura, amb una mà a la sella i l’altra a les regnes. A molts indrets, a partir del segle XII, la iconografia d’aquest mes substitueix l’escut del guerrer, símbol bèl·lic amb la tradició clàssica, pel falcó i converteix el maig guerrer en maig cavaller.

Sin título

Juny

La sega del blat s’exemplifica per mitjà d’un pagès que talla les espigues amb la falç, un segon que transporta  sobre l’esquena una garba i un tercer que serveix de beguda, que aboca d’una gerra a una copa. Dos d’ells van protegits amb un barret, com a expressió de la calor del moment.

Sin título

 

Juliol

Els pagesos apareixen a l’era, ventant el munt de blat amb unes batolles aixecades (les perticae romanes formades per dues peces de fusta) i amb una força, per tal de serparar el gra de la palla. El caràcter popular de l’escena ens explica la calor i la set estivals, en situar e el fons un atuell i una copa.

Sin títuloAgost

El protagonisme de la calors es reprém, ja que obliga a aturar les tasques agrícoles. Dues figures assegudes exemplifiquen el repòs, després de les feixugues feines de la recol·lecció dels cereals. Una d’elles beu d’una escudella i sosté amb l’altra mà un recipient.

Sin títuloSetembre

Al setembre els cereals deixen pas a les activitats vinícoles i amb la verema s’inicia la tardor. Dos homes treballen sota una vinya emparrada recollint, amb molta cura, el raïm que tallen amb l’ajut d’un falçó i que guarden en un cistell penjat d’un cep emperxellat. Un d’ells aprofita per menjar-se’l.

Sin título

 

Octubre

L’escena que representa l’elaboració del vi del claustre de la catedral de Tarragona és una de les més completes que es coneixen. Hi intervenen dos homes: el de l’esquerra pren cura de dues portadores i el de la dreta emplena una bóta, amb l’ajut d’un bot i un embut.

Sin títuloNovembre

Pels voltants del dia de Sant Martí (l’11 de novembre) es llaurava la terra i se sembraven els cereals. El pagès, ben protegit amb la caputxa per la fredor del mes, realitza les dues tasques alhora: guia l’arada estirada per un parell de bous superposats i units pel jou mentre sosté les llavors en un davantal per llançar-les al solc.

Sin títuloDesembre

L’any finalitza amb la matança del porc: un pagès se situa sobre l’animal i està a punt de colpejar-lo amb una maça, mentre el seu company l’enganya donant-li de menjar. La importància d’aquest animal en l’economia familiar obliga la inclusió del tema en tots els calendaris.

Sin título