L’interior de l’església

La catedral de Tarragona es va construir entre mitjan segle XII i la primera meitat del segle XII; aquest llarg període cronològic pressuposa un inici constructiu dins de l’estil romànic i un acabament dins del gòtic. L’edifici és de planta basilical, de tres naus, amb un ampli creuer. La capçalera, orientada a l’est, està formada per un transsepte de braços asimètrics, en el qual s’obren tres absis semicirculars presidits per uns profunds presbiteris. El cimbori, cobert amb voltes de creueria, se situa a l’encreuament del transsepte i la nau central. Al segle XIV, la capella dels sastres, del mestre Reinard de Fonoll, substituí l’absidiola nord.

Les naus estan cobertes amb volta de creueria. Els nervis, juntament amb els arcs formers i torals, descansen en els grans pilars de les naus formats per un nucli central, en creu grega, al qual s’adossen parelles de semicolumnes i columnes als angles. L’homogeneïtat del sistema estructural es trenca al presbiteri central, en el qual les columnes angulars són doblades per una segona columna i les dobles es prolonguen, per sobre dels capitells, en una pilastra rectangular coronada per una imposta. Això manifesta un canvi del projecte inicial, en el qual es va decidir sobreelevar-la. La il·luminació natural prové de les finestres de les naus, de diferents formes, de les del cimbori i de les cinc rosasses. D’aquestes en contemplem tres de grans, en ambdós extrems del transsepte i al frontispici, i dues de petites, damunt de les portes laterals de la façana.

nave-central_web