La sala del tresor

Les músiques

La influència musulmana del sostre s’evidència en les representacions humanes, en les alafies o variacions d’epigrafia àrab, de les faules, de la natura, etc. Un dels exemples més bonics es troba en una escena de dues mores músiques, assegudes a terra, vestides amb llargues túniques amb incrustacions de brodats i cobertes amb el prescriptiu shador. Una d’elles toca un llaüd de 8 cordes amb el plecte, mentre l’altra fa sonar un ravell amb un arquet.

Sin título

 

El bucentaure i les camallargues

Una grua amb el bec enlaire, enmig de plantes florides, s’enfronta a una altra camallarga, símbol de la vigilància. Al centre del rectangle topem amb el personatge més curiós de tota l’obra: un bucentaure flautista amb el cap i el tronc humà, vestit amb una camisola i un barret blaus, i el mig cos inferior, de bou. Aquest ésser fantàstic d’origen mitològic grec simbolitza la confrontació de l’instint contra la raó, i no és gens freqüent trobar-lo com aquí, representat com un músic. Per damunt seu, llegim amb lletres gòtiques BUCENTOR: maes.re.e/ IPO/CRAS/ S, (Mestre HIPOCRAS) en què tal vegada sigui el nom de l’artista.

Sin título

Perdius i conill

La combinació d’animals reals i personificats ens porta a identificar dues perdius amb plomall força detallista, envoltades de branques de roser farcides de capolls vermells. Al centre, una llebre asseguda bufa una anafil, mentre manté un gros ull obert i les orelles dretes en alerta. La relació amb la literatura i les miniatures queda patent amb el simbolisme dels ocells coma a bèsties astutes i luxurioses i la llebre, com ésser espantadís, lligades a les activitats cinegètiques.

Sin título

Aus passeriformes

L’interès per la fauna local va portar al pintor a reflectir a les bigues, amb un gran realisme, les aus en la Catalunya medieval. Així, en un mateix espai n’apareixen tres tipus, caracteritzades pel seu plomatge negre: dos corbs, una garsa i una merla, envoltades de fulles i flors blanques. La iconografia atorga als primers un sentit de mal auguri lligat a la mort, a la segona la identifica amb els vicis de l’avarícia, la luxúria i la vanitat, mentre la darrera té un caire positiu pel seu dolça cant.

Sin título

Els guerrers

L a vida militar medieval queda plasmada en un entrenament entre dos guerrers, ataviats amb vestits curts recollits a la cintura, un barret de conjunt, guants, mitges i sabates en punxa. El somriure deks guerrers  l’absència dels casc i de la cuirassa es contraposen a la lluita que mantenen amb l’espasa i una minúscula rodella. L‘horror vacuii ha forçat l’artista a emplenar el fons amb malves blaves i roses.

Sin título

Els pagesos

Les figures humanes es mostren en una batalla rural a cops de bastó, entre dos homes que es disputen una portadora. Ambdós vesteixen àmplies túniques curtes, calces i sabates punxegudes a la moda. Com a curiositat, un d’ells és geperut. Després de l’escut i d’un taronger, una dona s’allunya amb una gerra a la mà, abilada amb una sobretúnica blanca, d’on li surten les mànigues fosques i estretes de la interior.

Sin título

El llop i la cabra

El món oriental va recollir la tradició de les faules d’Escop, en les quals s’intentava caricaturitzar les situacions humanes, escenificades per animals, amb un clar sentit moralitzant. Així trobem un malefic llop mostrant les dents i la llengua com a símbol de golafreria, que balla dret traïdorament, amb una estola al coll, al so de la música que interpreta un boc. Aquesta toca un tamborí i un flautí, mentrestant s’apropa confiat a la fera, davant de dos xiprers.

Sin título

Dracs i grua

Els animals fantàstics es barregen amb els reals, sobre un mateix fons vegetal. a les bandes dos dracs bípedes, alats i orelluts, mostren la seva bestialitat mossegant-se ells a mateixos o empassant-se un tany. Els dracs sempre han simbolitzat el diable i la maldat. Al centre es disposa una au palmípeda o empassant-se un tany. Els dracs sempre han simbolitzat el diable i la maldat. Al centre es disposa una au palmípeda grisa amb el pit, el bec i les potes vermelles, possiblement una grua, imatge d’estar alerta davant el perill.Ç

Sin título

Els ballarins

En una societat com la hispana, en plena Reconquesta, la població musulmana en terres cristianes era freqüent. En aquest context, hem d’entendre l’aparició d’escenes cortesanes sarraïnes en un edifici religiós. Identifiquem a dos ballarins que es mouen amb sengles bufandes blanques al coll. La seva adscripció ens ve donada pel típic vestuari amb turbant i pantalons, a més que un d’ells és negre.

Sin título

Aus

El gust per les aus l’hem de cercar en l’orient, protagonistes de l’art pictòric i literari. Un cop més estem davant d’ocella autòctons com són la puput i les caderneres, entre fulles i flors. La primera és pintada amb un llarg bec i el plomall obert. Per a l’home medieval simbolitzava la brutícia per la seva afecció, segons deien, per alimentar-se d’excrements i habitar els sepulcres. De les altres en localitzem tres, una en ple vol i la resta dretes, valorades pel seu bell cant.

Sin título

Alafia

L’afiliació islàmica de tots els artistes, o de part d’ells, es manifesta de forma clara en la inclusió de motius epigràfics àrabs, sota arcs mixtilinis que, segurament repetien oracions. Sabem de tallers itinerants que viatjaven per tota la Corona d’Aragó i que van produïr excel·lents mostres de sostres mudèjars. El predomini dels elements geomètrics, historiats, faunístics i vegetals col·laboren a aquesta atribució.

Sin título

Cap monstruós

Cadascuna de les bigues és suportada per una mènsula de fusta, també incrustada al mur. Està decorada amb talla, en forma de buc de nau (amb una volta superior i dos triangles inferiors) i amb pintura. L’artista va esquematitzar diferents rostres monstruosos i grotescs, de grans ulls i boques obertes, que mostren afilades dents i treuen la llengua, un nas format de plecs i tupides barbes, amb un clar sentit apotropaic

Sin título