Retaule major

El 8 de març de 1426 se signaren les capitulacions de la construcció del nou retaule entre l’arquebisbe Dalmau de Mur i el mestre Pere Joan; Tanmateix, però, les obres no començaren fins a 3 anys més tard. Consta d’un sòcol central, fet amb pedra del país, que mostra en cadascun dels extrems dos àngels, que porten l’escut de l’arquebisbe Çagarriga i el de Dalmau de Mur, respectivament.

El segueix el bancal d’alabastre policromat amb la història de santa Tecla repartida en sis escenes, protegides per uns dosserets calats també d’alabastre, amb un fons de vidre blau amb flors i fullatges que fan ressaltar els relleus esculpits. Les escenes, d’esquerra a dreta, segueixen un ordre cronològic: la predicació de sant Pau, el suplici de la foguera, el dels lleons, el del toll d’animals verinosos, el dels braus i la recepció del sant braç. Vuit santes verges, amb els atributs que les identifiquen, estan posades als llocs de separació de cada passatge de la vida de santa Tecla. D’esquerra a dreta són: santa Caterina, santa Bàrbara, santa Llúcia, santa Eulàlia, santa Àgata, santa Anastàsia, santa Cecília i santa Agnès.

El cos del retaule es compon de dotze compartiments historiats amb la vida de la mare de Déu i de Jesús. D’esquerra a dreta i de baix a dalt hi observem: l’anunciació, el naixement de Jesús, l’epifania, la purificació de Maria, el sant sopar, la flagel·lació, el camí del calvari, la mor a la creu, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant i la coronació de la Mare de Déu. Té un gran pinacle central on se serva la imatge de la Verge amb l’Infant als braços, i als extrems, dos pinacles més amb les imatges de sant Pau i de santa Tecla.

retaule-gran_web

L’adoració dels reis

Informats del naixement de Jesús per un estel, els reis d’Orient, que il·lustren les tres edats de la vida, es presentaren davant de l’infant amb ofrenes d’or, encens i mirra. L’escena està centrada per un ancià, Sant Josep , la Verge i el Nen.

Sin título

Santa Àgata

El 5 de febrer és la festa de Santa Àgata, protectora de les dides. La representació explica el seu suplici en decidir seguir verge i resistir-se a les seduccions del prefecte romà. El botxí li arrancà els pits, que ens mostra damunt una safata.

Sin título

 

L’anunciació

Just nou mesos abans del naixement de Jesús, el 25 de març l’arcàngel Gabriel anuncia a Maria la seva miraculosa concepció. Ella, davant aquesta aparició manté una actitud de recolliment i de trobació. L’Esperit Sant, convertit en colom, entra per la finestra.

Sin título

La Ressurrecció

El 21 d’abril se celebra la Ressurreció de Crist. Jesús dret i triomfador sosté la tapa del sarcòfag, com el símbol de la seva victòria sobre la mort. Els quatre centinelles del sepulcre, resten estesos pel terra i cegats per l’aparició i només Maria Magdalena presencia enlluernada el fet, segons s’indica en els Evangelis de Joan. Aquesta figura exemplifica la imatge de l’ésser humà pecador, penedit i santificat. Se la sol representar com una dona atractiva i seguidora de Crist.

Sin título

 

L’Ascenció

Quaranta dies després de la Ressurrecció, Jesús ascendeix al cel. L’escena el representa separant-se del terra, amagat per un núvol, que ens deixa veure els peus i part de la túnica. El flanquejen dos àngels que es dirigeixen a la Verge, a Sant Pere i a deu apòstols agenollats pregant, coberts pels seus mantells.

Sin título

Sant Pau

Sant Pau, simbolitzat llargament com un home calb i barbut, inicia amb la seva predicació la representació de la vida de Santa Tecla, la qual l’escolta embelida. Gran predicador del món grec i romà, el llibre obest ens indica la seva tasca educadora i literària, i ens el situa com una figura clau del cristianisme.  A l’altra mà sosté una espasa, símbol del seu martiri.

Sin título

 

 

Verge i nen

Esplèndida escultura policromada, formada per dos blocs d’alabastre. Maria vesteix una túnica daurada i un mantell, ricament ornats amb baix relleus que simulen els brocats del vestuari. El nen assegut al seu braç beneeix i manté una magrana a l’altra mà, mentre una merla hi picoteja grans.

Sin título

 

Santa Tecla

Santa Tecla, patrona de la dioòcesi tarraconense té un pes extraordinari en la narrativa del retaule. Convertida al cristianisme per Sant Pau, decidí conservar la virginitat. El seu promès, la denúncià i fou condemnada a diverses tortures pel governador romà: a la foguera, a les feres, al toll verinós i al suplici de breaus. Aquesta imatge mostra com la santa és treta miraculosament de les flames per uns àngels. En sortí miraculosament il·lesa i morí als noranta anys un 23 de setembre, segons marca la tradició.

Sin títuloa

 

 

Els àngels

Nombrosos àngels apareixien com a protagonistes o elements decoratius del retaule. Els acostumaven a trobar com a ésser jovenívols, dins l’estètica òptica, amb llargues i rinxolades cabelleres i amb grans ales de plomes d’aus. La seva missió, missatgers i protectors divins, és la d’establir un lligam entre el Cel i la Terra.

Sin títuloSanta Caterina

De manera tradicional la festa de Santa Caterina d’Alexandria se celebra el 25 de novembre. Segons la llegenda, es negà a casar-se amb l’emperador Maximi. El monarca furiós la va condemnat a ser torturada amb una roda de punxos, que es trencà miraculosament i els botxins van decidir decapitar-la amb una espasa, ambdós símbols apareixien en la representació.

Sin títuloEl naixement

Acabem l’any amb l’inici d’un cicle: el naixement de Jesús. Aquest apareix nu al centre de l’escena, dins la menjadora de vímet envoltat per sis figures. A banda i banda, trobem la Verge i Sant Josep, tres pastors barbuts i una anciana, tots en actitud d’adoració. Al fons descobrim l’ase menajnt herba i el bou, sota un ràfec de troncs coberts de fullatge.

Sin título