Estàtues i fonts de la ciutat

La Font d’Armanyà (Plaça Sant Antoni)

Francesc Armanyà i Font (1718-1803), arquebisbe de Tarragona, impulsà fortament el progrés: construí escoles gratuïtes, participà en la fundació de la Societat Econòmica i col·laborà en totes les obres públiques locals. El 1978, l’aigua de Puigpelat arribà a la ciutat i l’Ajuntament li demanà que fes construir una nova font a la plaça de Sant Antoni, tal i com havia fet amb les de la plaça de Les Cols. La font està formada per tres cossos: el superior, mostra l’escut de l’arquebisbe, el central decorat amb motius geomètrics conté les aixetes de bronze i el tercer compta amb una àmplia bassa per acollir els recipients.

Sin título

Creu de terme (Passeig de Sant Antoni)

És obra d’Agustí Pujol, d’inicis del segle XVII, i substitueix a l’anterior de Dalmau Balsells, del 1384. El conjunt, d’uns 9 metres d’alçarària, consta d’un bassament quadrat, amb l’escut de la ciutat i la data del 1604, damunt del qual veiem una columna vuitavada, sobremuntada per un templet octogonal, amb escultures de sants, en alt relleu, dins de fornícules. El conjunt està coronat per una creu, amb la imatge de Crist i la de la Verge dels Dolors a una i altra cara. Els braços, acabats amb putti, mostren una ornamentació vegetal.

Sin título

Octavi Cèsar August (Passeig de Sant Antoni)

L’emperador romà, August, va participar, durant els anys 27 a 25 aC., en la dominació de la Hispània interior i va fixar la seva residència a Tàrraco. Una ambaixada de Mitelene (Lesbos), l’any 25 aC, li notificà que instauraven el seu culte com a déu vivent. Així, segurament, Tàrraco fou la primera ciutat de l’imperi que li reté homenatge com a divinitat. La imatge, esculpida per Joan Rebull en marbre blanc seguint els models clàssics, té una alçaria de 3.5 metres i un pes de 6 tones. Està emplaçada en un pedestal damunt de la muralla. L’alçada i l’hieratisme del personatge togat transfereixen la seva majestuasitat.

Sin título

La lloba Capitolina (Plaça del Rei)

És una reproducció de l’escultura de bronze que es conserva als Museus Capitolins de Roma i que, segons la tradicicó va alletar a Ròmul i a Rem, fundador de Roma. L’any 1965 va ser regalada, a la nostra ciutat com a mostra d’agermanament, mercès a les gestions realitzades pels Amigos de Roma i el Sindicat d’Iniciativa i Turisme. En un primer moment es va col·locar a la vorera de la Plaça Imperial Tàrraco, però el 1970 es va retirar d’aquest indret i se’n va fer una altra còpia que s’instal·là al Passeig Arqueològic. Una vegada restaurada, l’escultura original (de bronze i 200 quilos de pes), la podem admirar a l’entrada del Pretori.Sin título

Manneken-Pis (jardí de les tres granotes)

L’Ajuntament de Tarragona, el 17 de juny de 1990, celebrà un acte d’agermanament del Manneken-Pis de Brussel·les amb el Maginet Pelacanyes. L’obra original, en bronze, fou creada per Jérôme Diquesnoy l’any 1619, que representa a un nen orinant i es troba ubicada en una petita plaça al costat de L’ajuntament Belga. La relació d’aquestes dues figures, ambdues en bronze, ha condicionat que hagin estat col·locades una al costat de l’alatra ocupant diferents indrets de la ciutat.

Sin título

El Nen de l’oca (Passeig de les Palmeres)

L’obra és una còpia de l’escultor Josep Pujol i Muntané realitzada en fang cuit i col·locada en aquest mateix indret el 1946 la qual fou malemsa, el 1948 per uns mariners britànics, que s’havien lliurat al déu Bacus. El dia de ReIS DE 1949, s’inagurà aquesta rèplica de quasi 100 quilos de pes, esculpida per Ignasi Pallàs en marbre blanc, tot aprofitant un tros de columna romana dels magatzems municipals. El motiu representat és d’origen clàssic, concretament de l’època hel·lenística i representa la lluita del nen amb l’oca. Està ubicada damunt d’un pedestal de pedra i envoltada per un bonic estany.

Sin título

Monument als herois de 1811

Estpa dedicat als tarragonins que s’oposaren fortament a la invasió de les tropes napoleòniques. Ja que, el 28 de juny, els francesos entraren a la ciutat i mataren a més de 5000 ciutadans. L’obra de Julio Antonio Rodríguez, emplaçada damunt d’un gran bloc de pedra amb la inscripció Als herois de 1811, és composta per tres figures figures nues. El personatge, dret, a desgrat de la tragèdia, manté una actitud serena i altívola que ens transmet la valentia i l’heroisme de la ciutat. L’al·legoria de la població sosté al heroi mort, mentre que als peus reposa una representació femenina.

herois

El monument als Castells (Rambla Nova)

El magnífic monument als castells, emplaçat el 1999, és obra del traumatòleg Francesc Anglès, que en les hores lliures exercia com a escultor. El taller, la Foneria Artística de Valls, duguè a terme la fosa. L’impressionant escultura representa un quatre de vuit, compost per 246 figures a mida natural: 220 formen la pinya, 24 el tronc del castell, a més de 2 grallers, un timbaler i el cap de colla separats del gran grup. Algunes de les persones reprodueixen la cara d’homes il·lustres com ara Pau Casals, Juan Antonio Samaranch, Antoni Gaudí, Joan Miró, Pablo Picasso, així com ell mateix.Sin título

 

Richard Wagner (Auditori del Camp de Mart)

L’11 de juliol de 1970 Tarragona visqué dues inauguracions: la de l’auditori del Camp de Mart i la de l’escultura de Richard Wagner, emplaçada en aquest indret. La imatge fou realitzada en bronze i està basada en l’obra que la Sociedad Wagneriana de Madrid havia encarregat a Julio Antonio, l’any 1912, i que no s’arribà a realitzar, degut a l’inici de la primera guerra mundial. Així, aquesta obra esculpida per l’artista tarragoní Bruno Gallart, és també un homenatge pòstum de la ciutat de Tarragona a l’escultor Julio Antonio.

wagner

Monument a Martí Franquès (Plaça d’Orleans)

Antoni Martí Franquès (Altafulla 1770- Tarragona 1832), destacà com un important científic que treballà en les especialitats de química, física, meteorologia i botànica. En el cent cinquantè aniversari de la seva mort, es va aixecar, al costat de l’Institut de batxillerat homònim, el conjunt arquitectònic en maó vist, obra dels arquitectònics en maó vist, obra dels arquitectes barcelonins Jordi Álvarez i Ernest Minguillón. és una instal·lació formada per un arc commemoratiu, un monòlit amb la inscripció del nom científic i un camí empedrat que uneix els dos elements vorejat d’un banc de maons a dos nivells.

martí franques

Família pescadora

El noble ofici de pescador no és una tasca individualitzada, sinó que respon a l’esforç col·lectiu del nucli familiar. El 1986 un grup de veïns del Serrallo van emprendre un seguit d’accions, sota el lema Salvem el Serrallo, per tal de millorar-ne la urbanització, la seguretat i la cultura. Formant part d’aquestes inquietuds, van encarregar a l’artista montblanquí Josep Agustí un monument a les families pescadores del Serrallo. El conjunt està format per tres figures en bronze a mida natural, que representen el pare sostenint els rems, la mare reparant les arts i al fill subjectant un peix.

pescadors

Mercuri (Plaça dels Carros)

Al bell mig de la plaça, centre del comerç marítim de la ciutat del segle XIX, podem admirar l’escultura en bronze, de Mercuri (déu romà del comerç), fosa als tallers Ginfer de Reus. Als peus, s’aixeca un basament quadrat, obrat per Antoni Miró, i decorat amb medallons (dos escuts de la ciutat, els símbols de les arts i les ciències i els atributs del comerç), que reposa sobre un pedestal vuitavat de marbre blanc. L’escultura inicial datava de 1865, dissenyada per l’arquitecte F. Barba i esculpida per B. Verderol. Aquesta, però, fou retirada el 1939 i substituïda, el 1959, per una altra de Salvador Martorell.

mercuri