La Rambla Nova

Tot i el lent creixement de Tarragona, a mitjan segle XIX, es produeix una expansió urbanística cap el sud que origina l’obertura de nous carrers i l’enllaç de la part alta amb el Serrallo. En aquest context, s’enderroquen les antigues muralles i fortificacions (de Sant Joan, de Jesús, de Cervantes i del Toro) que tancaven la ciutat i, el 1854, s’inicia el traçat de la Rambla Nova, la qual es converteix en un dels principals eixos de la ciutat. Aquest espai comença anomenant-se l’Esplanada, per passar a dir-se Rambla de Sant Joan, en record de l’antic llenç que hi recorria. No serà fins quatre anys més tard, quan s’aixeca la primera casa, a la cantonada del carrer de la Unió, que serveix de model a les següents.

Les obres, però, no foren cosa fàcil, especialment, pel relleu, que era molt irregular i, a més, constituït bàsicament de roca. L’anivellament de la Rambla no va començar fins al 1865 i gràcies a l’esforç de jornalers i presos, per tal d’abaratir els costos, es va concloure tres anys després. Els propietaris dels solars, també es van veure frenats pel dineral que suposava la construcció de qualsevol residència. Així, a poc a poc, la Rambla es va anar estirant, des dels carrers d’Assalt i Fortuny al de Ramón i Cajal, fins al Francolí.

dsc_5024_web