La Tarragona paleocristiana

La Tarraco christiana (segles III-IV dC) La Passió Fructuosi confirma que, a mitjans del segle II, el cristianisme està arrelat, vertebrat i constitueix una preocupació per al poder imperial. A partir del segle IV, Tàrraco es convertirà en una seu metropolitana cristiana de primer ordre i l’església jugarà un paper molt important en la dinamització dels Concilis Provincials de la Tarraconense, la influència sobre els canvis socials de la ciutat i també sobre la transformació del seu urbanisme. El document més interessant que conservem és la Carta del papa Sirici al bisbe de Tarragona, Himeri, datada de l’any 385. És la primera decretal dirigida per un Papa a un bisbe de l’església llatina, i és així que figura en la Col·lecció Canònica Hispana. Per tant, marca l’exercici del primat per part del successor de sant Pere i crea un precedent clar en l’exercici de la potestat metropolitana i primada del bisbe de Tarragona sobre totes les províncies hispanes. D’aquest fecund període paleocristià, la ciutat conserva una realitat monumental imponent: la Necròpolis Paleocristiana del Francolí, la vil·la de Centcelles, les basíliques de l’amfiteatre i Parc Central i una gran quantitat de manifestacions materials i artístiques com epígrafs, sarcòfags, aixovars funeraris o mosaics.