La basílica de l’amfiteatre

En la memòria dels tarragonins, al llarg del temps,  restà el record del lloc de la passió i la mort dels tres màrtirs: el bisbe Fructuós i els seus diaques Eulogi i Auguri. A finals del segle VI es procedí a l’aixecament d’una basílica  damunt l’indret venerat a l’arena de l’amfiteatre, les restes del qual estaven encara dempeus. Els fidels estaven obligats a accedir-hi a través de les portes de la construcció romana, en una reproducció del camí cap al martiri, símbol indubtable del triomf del cristianisme sobre el paganisme. Les relíquies, o part de les relíquies, dels sants es degueren traslladar des de la necròpolis al nou temple. Fruït d’aquest context,  al voltant de la basílica, en la mateixa’arena de l’amfiteatre, es va desenvolupar un cementiri. L’estructura de la basílica visigòtica es va descobrir en unes excavacions del 1948, que comptava amb tres naus, amb un absis semicircular o de ferradura, actualment només visible pels fonaments.

6874_web1