La Necròpolis paleocristiana

Al 1923, es descobrí un dels cementiris més extensos i rics de l’occident romà, en superar els dos mil enterraments, situat fora muralla (suburbium) i al costat d’una via, ja que la normativa romana així ho establia. La necròpolis paleocristiana s’inicià a partir del segle III i s’abandonà en un moment indeterminat de l’època visigoda. Un cop executats els primers màrtirs cristians se’ls inhumà en una mateixa zona, contigua al riu Francolí. Buscant la proximitat dels màrtirs, aviat es configuren la qual configurà grans àrees funeràries, amb mausoleus, criptes, basíliques i un baptisteri…-, convertits en centres de peregrinació a la recerca de favors i miracles. A la fi del segle IV o a inici del V, es bastí una basílica cristiana que aixoplugaria les restes dels sants.

necropolis-paleocristiana_web

La nina d’ivori

L’any 1927, a la necròpolis paleocristiana i a l’interior d’una de les tombes es localitzà la nina d’Ivori (pupa). L’excepcional peça (de 23 cm d’alçada) pertanyia a una nena de classe alta, de 5 o 6 anys, enterrada en un sarcòfag amb la seva joguina més valuosa, possiblement com a símbol de la seva virginitat. La nina nua està bellament treballada en un material de luxe, am el cos i el cap elaborats en un sol bloc, i curosament articulada per poder-la vestir i desvestir, a més d’oferir un major realisme. El voluminós pentinat reprodueix la moda de finals del segle III o inicis del segle IV, en que les dones més atrevides s’abillaven amb grans perruques.