Sarcòfag de Leocadius

Durant la primera meitat del segle V, a Tarragona es realitzen un seguit de sarcòfags de pedra calcària. Aquest sepulcre, trobat l’any 1928 a la necròpolis paleocristiana, s’anomena de Leocadius, ja que una tabula ansata  indica el nom del propietari de la tomba i el seu càrrec: primicerius domesticorum (l’encarregat de les propietats de l’emperador al territori). La cara frontal mostra una decoració seccionada en cinc espais simètrics. Entorn de la inscripció central es disposen quatre grups oposats, de dreta a esquerra i de dalt a baix, d’estrígils. Als extrems identifiquem, Abraham aturat per la mà de Déu a punt de sacrificar un petit Isaac i, a l’altra banda, la mateixa mà lliura les lleis a Moisès, barbat i amb túnica talar.

sarcofag-de-leocadius_web21

Lauda d’Òptim

Als anys 20 es trobà a la necròpolis del Francolí una làpida de mosaic, actualment escapçada en la part inferior, que cobria una tomba de lloses. Dins d’una sanefa formada per una trena de dos fils, s’encabeix una figura gairebé a mida natural (possiblement el difunt), sota un arc que la dignifica. Una inscripció en cinc versos en parla d’òptim, un personatge destacat de l’església tarragonina (un bisbe?), al qual els dedica un enterrament d’un alt cost econòmic. Ell és representat barba, amb una toga blanca i rivetejada de negre beneint amb la mà dreta, mentre amb l’esquerra sosté un rotlle. En altres tres sepulcres de la necrópolis també s’han localitzat laudae musives, datables entre finals del segle IV i mitjans segle V, relacionades amb les que es produïen al Nord d’Àfrica.