L’Amfiteatre
Part fonamental de l’oci popular, Tàrraco comptava amb un amfiteatre de pedra. Es va edificar aprofitant la falda d’un turó per a evitar-se la construcció d’una part de les voltes que sostenien les grades. El públic tarragoní assistia impacient, durant tot el dia, a les lluites de gladiadors, de feres, als exercicis de la doma, a les condemnes a mort…., espectacles sufragats pels polítics del moment. Al segle XII, s’aixecà l’església de Santa Maria del Miracle sobre la visigòtica, en honor dels màrtirs executats.
La història:
Es va bastir fora de les muralles de la ciutat i a prop de l’accés nordest de la Via Augusta.
La construcció de l’edifici, de finals del segle I i principis del II, va representar poder disposar d’un lloc específic per als ludi gladiatorii, uns jocs que sens dubte ja se celebraven amb anterioritat, amb estructures provisionals al Fòrum de la ciutat. La recent troballa d’una inscripció damunt d’una portae de l’arena ens permet pensar que la construcció de l’edifici va ser costejada per un sacerdot provincial dedicat al culte d’August (flamen Romae Divorum et Augustorum), tot i que no en sabem la identitat.
Es tracta d’una edificació de forma el·líptica, adaptada a la topografia natural del terreny. Una part de les grades van ser excavades a la roca, mentre que les més properes al mar, se sustenten damunt de voltes inclinades realitzades en formigó romà (opus caementicium).
Als extrems de l’eix major, s’obrien dues grans portes que comunicaven l’edifici amb l’exterior. Una tercera obertura orientada a l’extrem est de l’eix menor, conduïa a la platja.
Es tracta d’un amfiteatre de modestes dimensions (111,5 x 86,5 m) i amb una capacitat per a uns 14000 espectadors.
Un segle després de la seva construcció es va produir una important reforma (realitzada per l’emperador Heliogàbal ) que va ser commemorada amb una inscripció ubicada a la part superior del podi, resseguint el perímetre de l’arena. L’epígraf es va retirar quan l’esmentat emperador va caure en desgràcia.
L’any 251 van ser cremats a l’arena el bisbe sant Fructuós i els seus diaques Sant Euguri i Sant Eulogi. Al segle VI, es bastí una basílica visigòtica en record dels màrtirs cristians executats, que s’enderrocà al segle XII i damunt de la qual se’n construí una de romànica.
http://www.museutgn.com/monumentos.asp?id=5
La Cavea
Les grades (cavea) estaven col·locades jerarquicament a l’entorn de l’arena, dividides en tres parts, que separaven els diferents grups socials. S’anomenava Prima, la zona de les grades més properes a l’arena destinades a allotjar els personatges més rics i importants de la ciutat, així com els alts càrrecs de l’exèrcit. Una part dels blocs de pedra dels seients, conserven encara inscripcions que fan referència a l’existència de localitats reservades a certes dignitats. Les grades intermèdies o Media estaven ocupades per la gent de classe mitjana, legionaris i suboficials. És aquí on es localitza la llotja de les autoritats visible per una gran zona arcada. La Suma cavea era on es trobaven els esclaus i les dones, ja que aquestes últimes no estava ben vist de que anessin a aquests tipus d’espectacles.
Pulvinar
El Pulvinar o llotja era el lloc on se situava el president des jocs, és a dir, el personatge (editor) que havia subvencionat el festival, acompanyat dels alts càrrecs de la ciutat, els seus amics íntims, la guàrdia i els esclaus que els servien. Des d’allí es decidia la vida o la mort dels gladiadors, seguint els dictats dels espectadors.
El Podi
El Podiumera un alt mur que rodejava l’arena, a fi de permetre la circulació dels treballadors al seu redós, sense haver-hi d’accedir i alhora privava les feres que saltessin cap al públic, i protegia, per tant, protegia la vida dels que estaven a les primeres fileres. Arrel d’un accident, l’emperador Heliogàbal va pagar personalment l’elevació del mur i la col·locació d’unes xarxes de protecció.
Arena
S’anomenava així perquè l’espai central, on es realitzaven els espectacles, estava cobert per uns 30 cm de sorra (61x38m) que facilitava el manteniment de la higiene i la neteja. Aquesta zona el·líptica tenia uns soterranis (fossae) centrals en forma de creu, que actuaven com a passadissos de comunicació cap a la capella, la platja o les gàbies dels animals. Allí es guardaven elements per als decorats. Mitjançant muntacàrregues i trampes accedien a l’arena els personatges, animals i ibjectes necessàris per a l’espectacle. Les actuacions consistien en lluites d’animals o caceres d’homes contra bèsties (venationes), condemnes a mort i lluites de parelles de gladiadors (munera).
Les grans portes
Als dos extrems de l’eix major se situaven dues portes enfrontades la triumphalis i la libitinensis. Per la primera es feia l’entrada i la desfilada inaugural dels espectacles (pompa) i la sortida triomfal dels guanyadors. En canvi, per la segona es retiraven els morts. La pompa arribava des deL FÒRUM DE LA CIUTAT la ciutat amb tota la parafernàlia: un carro de dues rodes estirats per dos (bigues) o quatre (quadrigues) cavalls, conduït per l’editor dret i seguit dels seus esclaus, músics, legionaris, els equips dels gladiadors participants acompanyats pels seus entrenadors, les feres (dins de les gàbies)…
L’església de Santa Maria del Miracle (S XII – XIII)
L’església romànica de Sta. Maria del Miracle fou bastida sobre l’estructura preexistent de la basílica visigòtica del segle VI i al mateix damunt de l’arena de l’amfiteatre romà. Aquest fet simbolitzava el triomf del cristianisme per damunt del paganisme. Per a entrar-hi s’havia d’accedir a través de la porta triumphalis. És de planta de creu llatina, d’una sola nau, amb capçalera semicircular i transsepte. Actualment es troba derruïda, després d’haver-la fet explosionar a inicis del s. XX.
