El Circ
GENERAL
Durant el mandat de l’emperador Vespasià, a Tàrraco es va construir un magnífic edifici destinat a les curses de carros. Estava condicionat, però, per les muralles, situades a cada extrem i per la pròpia disposició de la ciutat, ja que la dividia en dues meitats: una part alta, pública, i una baixa, residencial. El rebaix del terreny que s’hagué de realitzar, suposà una important tasca, així com per l’ús d’una quantitat ingent de materials, tenint en compte que el circ 325 m de llarg i 115 m d’ample (més de 37.000 m2). La conservació s’ha vist beneficiada per les construccions posteriors, que van aprofitant-ne les estructures. Per aquest motiu, és el circ romà en millor estat de l’Imperi Occidental. La seva capacitat, per a unes 25.000 persones, ens demostra l’èxit dels espectacles que s’hi desenvolupaven, pol d’atracció d’una multitud impacient per a no perdre-se’ls.
http://www.museutgn.com/monumentos.asp?id=8
Arcs de la façana
La façana sud mesurava uns 325m de llargària i donava a la via Augusta, que creuava la ciutat. Constava de 57 arcades de mig punt, d’uns 7 m d’alt, separades per falses pilastres que permetien l’accés del nombrós públic a l’interior de les voltes, a l’arena o, mitjançant escales, a la part superior de la grada. Les arcades es tancaven amb reixes de ferro, l’existència de les quals encara s’evidencia en els forats al paviment: per a les pollagueres i el forrellat.
Actualment, en queden 3 de visibles i, la resta, es troba sota les estructures de les cases de la Rambla Vella.
http://www.museutgn.com/monumentos.asp?id=8
Vomitòria
Coincidint amb la tercera porta oriental, trobem una de les entrades al recinte que duia a la part superior del circ, per tal d’accedir a les grades. Una alta escala condueix al terrat, des d’on es distribuïa el públic als seients que li corresponien, segons la seva categoria social. Una volta de mig punt (de formigó) la cobreix, mentre que les parts visibles de les parets laterals són de carreuó. Els tres primers graons i mig de l’escala són els originals, la qual cosa ens mostra l’ús de materials de qualitat, el marbre rosa.
http://www.museutgn.com/monumentos.asp?id=8
La capçalera interior
L’anomenada capçalera oriental del circ correspon a la part del monument més ben conservada. Des d’aquest indret observem les grades sobre les voltes de formigó que sustentava la cavea.
Aquí es trobava la porta triumphalis que permetia la sortida a l’exterior de la ciutat i l’entrada de les grans personalitats que la visitaven. El seu nom ens indica que els guanyadors, després de fer una darrera volta a la pista, marxaven triomfalment a través d’aquesta porta, enmig els crits entusiastes dels seus seguidors. L’arena tenia una longitud de 290 m, una amplada de 77 m en l’extrem oposat i 67 m, en aquest costat. El terra ja ens assenyala que el circuït estava cobert de sorra, per facilitar-ne la neteja i l’aprovisionament. Els corredors donaven 7 voltes a l’arena, entorn de l’espina central, el mur divisori.
http://www.museutgn.com/monumentos.asp?id=8
La volta del Sant Hermenegild
Correspon a la volta més oriental de l’edifici i la millor conservada. Es va construir amb formigó de calç i arena (opus caementicium), amb les parets folrades amb cobertes de pedra. Perpendicularment a ella, es van aixecar d’altres voltes, més baixes que, a més de sustentar la graderia, oferien uns espais que s’aprofitaven com a magatzems. Aquí es guardaven els estris, uniformes i recanvis necessaris per a les curses. Aquest indret, alhhora, servia com a passadís de comunicació entre la Tarraco residencial i el Fòrum Provincial.
La volta sota del carrer de l’Enrajolat
La magnífica volta (en opus caementicium, el morter romà), que s’estén sota el carrer de l’Enrajolat, recorria tot el costat nord del circ, contigu a la Plaça de Representació. Hi comuniquen un seguit de cambres proveïdes de petites obertures de punt rodó, que han estat tradicionalment atribuïdes com a part del circ romà. Treballs recents, però, han permès determinar que la seva construcció és anterior a la del Circ i del Fòrum Provincial i que podia correspondre a un antic horreum (magatzem d’aliments).
Restes de la plaça dels Sedassos
Aquestes ruines descobertes corresponen a la graderia septentrional del circ, adossada al mur de la plaça de Representació del Fòrum Provincial. Es conserva gairebé completa des del nivell de l’arena, fet que ens permet comprovar l’actual desnivell, per damunt de l’arena del circ. S’hi observen les restes del pòdium, les primeres fileres reservades als personatges principals de la ciutat i la Província i la segona secció de grades. Les voltes transversals de formigó servien de sustentació del conjunt de seients.
http://www.museutgn.com/monumentos.asp?id=8
Restes del carrer del Trinquet vell
Aquests vestigis corresponen a la graderia septentrional del circ, adossada al mur d’aterrassament de la plaça del Fòrum Provincial. La conservació és gairebé completa, la qual cosa ens facilita comprovar: el desnivell d’uns tres metres per damunt de l’arena del circ, la volta de formació de la segona secció dels seients, el pòdium i les escaletes d’intercomunicació.
Restes a l’edifici de La Caixa, de la Plaça de la Font
El Circ estava constituït per un seguit de voltes perpendiculars al podi que recorria la pista. S’iniciaven en el mur del podium amb una inclinació considerable, per tal de servir de suport a la graderia. Es transformava en un espai horitzontal, on es trobaven els passadissos que separaven les zones dels seients. L’interior d’aquest edifici ens permet veure: els diferents trams de grades, l’alçada total del circ i els passadissos que formaven la càvea.
