La necròpolis

Les excavacions arqueològiques realitzades des dels anys 20, han permès obtenir una important informació sobre els costums funeraris d’època romana. Van emprar tant la incineració com la inhumació, aquesta segona va aconseguir ple auge a partir del segle II, per influència del cristianisme. S’han trobat des dels enterraments més senzills (en fosses comunes, taüts de fusta, teules de doble vessant,  àmfores o urnes), als més complexos (sarcòfags de pedra, plom o marbre, sepulcres i criptes), amb o sense decoració. Els cementiris romans es localitzaven a banda i banda de les vies, sempre fora de la muralla de les ciutats, per qüestions higièniques i religioses,  per tal que els familiars i amics poguessin complir amb les seves obligacions cap als difunts, alhora que els vianants realitzaven algunes pregàries.

http://www.museutgn.com/itineraris/cat/romana/necropoli/necropoli.html

sarcofago_web

NINA D’IVORI

L’any 1927, a la necròpolis paleocristiana i a l’interior d’una de les tombes es localitzà la nina d’ivori (pupa). L’excepcional peça (de 23 cm d’alçada) pertanyia a una nena de classe alta, de 5 o 6 anys, enterrada en un sarcòfag amb la seva joguina més valuosa, possiblement com a símbol de la seva virginitat. La nina nua està bellament treballada en un material de luxe, amb el cos i el cap elaborats en un sol bloc, i curosament articulada per poder-la vestir i desvestir amb més facilitat, a part d’oferir un major realisme. El voluminós pentinat reprodueix la moda de finals del segle III o inicis del segle IV, en què les dones més atrevides s’abillaven amb grans perruques. Al seu costat va aparèixer un petit fil d’or, la qual cosa ens indica que comptava amb el seu vestuari.

nina-divori_web