El Pretori

La torre denominada del Pretori formava part del gran conjunt  monumental, construït durant l’època de Vespasià (69-96 dC), a la part alta de la ciutat, del Concili Provincial. En esdevenir Tàrraco la capital de la Província de la Hispània Citerior, el govern imperial va decidir que la ciutat necessitava un conjunt d’edificacions per a cobrir les àmplies funcions d’una capital.

En haver d’edificar en un espai inclinat, els enginyers van decidir estructurar-lo en tres esplanades (o terrasses) esglaonades. Així, a la part superior van col·locar el recinte de culte, una gran plaça presidida per un temple. A la intermèdia, una plaça el doble que l’anterior, contenia unes edificacions en forma d’U invertida amb les oficines de l’administració provincial (l’arxiu, la hisenda…): la Plaça de representació, embellida amb les escultures de l’emperador i dels polítics locals enmig de cuidats jardins. A l’angle inferior dret d’aquesta darrera plaça es troba el Pretori, que era l’espai on es va instal·lar la caixa d’escales per accedir als diferents pisos de les oficines. Al costat  esquerre hi havia simetricament una construcció idèntica. Per sota del Concili Provincial s’estenia el circ, l’edifici on es feien les curses de cavalls.

En època medieval va servir de torre de guaita, palau reial i seu del veguer de la ciutat. A partir del s. XVI es va convertir en caserna i dipòsit de material bèl·lic. Malauradament, el 1813 les tropes franceses la van destruir en bona part, abans de la fugida.

www.museutgn.com/historia.asp

pretorio-1_web

La lloba Capitolina

Els germans Ròmul i Rem van ser abandonats, dins un cistell, al riu Tíber, per ordre del rei Alba Longa, el seu oncle. Segons el mite els va trobar i criar una lloba i posteriorment van ser adoptats per una parella de pastors. Ja grans van retornar a la seva ciutat, van aprofitar per enderrocar el seu oncle i proclamaren rei al seu avi. Aquest, molt agraït, els va regalar unes terres per fundar una ciutat. Ròmul la va anomenar Roma (21-04-753 aC) i va traçar una línia per delimitar el recinte sagrat. Rem per demostrar que no estava ben protegit, va saltar la muralla i el seu germà el va matar. Aquesta escultura en broze és una rèplica de l’original que es troba a Roma.

www.museutgn.com/historia.asp

6789_web

Sarcòfag d’Hipòlit

De procedència grega,  es  conserva  aquest magnífic sarcòfag, de marbre, datat del segle III d.C, a la primera planta del pretori. L’any 1949 va ser localitzat sota el mar per un grup de submarinistes.

Tot i que no s’ha recuperat la seva coberta, es troba en un relatiu bon estat, si exceptuem que la majoria dels personatges estan decapitats.

S’observa una diferència de treball en les seves 4 cares decorades: la cara frontal i lateral esquerra estan decorades en alt relleu, de molt bona qualitat; mentre que, les altres dues, estan realitzades en baix relleu, de forma més esquemàtica. L’escultura reprodueix el tràgic mite d’Hipòlit.

www.museutgn.com/historia.asp

6763_web

Cara A

Hipòlit, un noi bell i cast, bon caçador i millor auriga, fill de Teseu, rei d’Atenes, i de la reina de les amazones Hipòlita, va dedicar la seva vida al culte a Artemis i va menysprear la deessa de l’amor, Afrodita. Aquesta desitjosa de castigar-lo, inspirà en Fedra, dona de Teseu i madrastra d’Hipòlit, una passió amorosa envers aquest.  La història s’inicia amb els seus servents descarregant un cérvol, símbol de la cacera.

www.museutgn.com/historia.asp

6758-copia_web

Cara B

Aquesta segons escena explica quan el protagonista Hipòlit arriba de la cacera amb els seus companys i rep, a través de la seva dida una carta de Fedra, demanant-li una trobada amorosa. Hipòlit rebutja acudir a la cita, en considerar-la poc decororsa.

www.museutgn.com/historia.asp

6743_web

Cara C

Mentrestant, Fedra es prepara per a la cita. Quan s’assebenta de la negativa d’Hipòlit decideix suicidar-se, penjant-se d’una branca d’un arbre, però prèviament havia escrit una carta al seu espòs justificant ka seva acció amb una falsa violació del fillastre. 

www.museutgn.com/historia.asp

6740_web

Cara D

En conèixer els fets,Teseu, indignat, desterrà el seu fill de i demanà al déu Posidó que el castigués amb la mort. Quan passava Hipòlit amb la seva quadriga prop de Trecén, un monstre sorgí del mar, espantà els seus cavalls, que arrossegaren la quadriga i li provocaren la mort.

www.museutgn.com/historia.asp

6749_web

SALA GÒTICA

Tot i el llarg abandó de la ciutat, Tarragona conserva supèrbies restes romanes, que foren reutilitzades en l’època medieval. Així, l’antiga caixa d’escales d’accés a les oficines del fòrum es va adaptar com a torre de defensa al s. XII, per passar amb Jaume II (cap al 1300) a formar part del nou palau , estructurat al voltant d’un pati, renovat més endavant pel rei Pere II el Cerimoniós. Fou a finals del mateix segle, quan el castell reial serví tant  de torre de guaita, com de far, contra les embarcacions dels pirates moros, i de presó. Aquest edifici representà el poder reial al territori, enfront de la forta influència arquebisbal. A partir del s. XVI, es convertí en caserna i dipòsit de material bèl·lic. El 1813, les tropes de Napoleó el van destruir en bona part, abans de la fugida.